MADJIDI, MARYAM
La Maryam se n'ha d'anar del país on viu. I hi deixa l' ávia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n'hagi d'anar de casa perqué, d'un dia per l'altre, deixi de ser un lloc segur. Peró se'n va, i el lloc on arriba no s'assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per aixó s'estima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per aixó s'estima més no menjar. Se sent tan sola? Fins que un dia, a l'hora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple peró que ho pot canviar tot.