DURAND, GILBERT
La consciéncia disposa de dues maneres de representar-se al món. L'una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l'esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L'altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se ?en carn i os? a la sensibilitat. [?] Entre aquests casos de consciéncia indirecta, l'objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjanÇant una imatge.» Així s'obre La imaginació simbólica, el volum en qué Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d'exclusió a qué el pensament cientista occidental l'ha sotmés. L'obra es detura, també, en l'ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix ?l'un, concret, propi; l'altre, al·lusiu, figurat?, sinó també perqué, en classificar-los, els símbols ens revelen els «régims» antagónics i, tanmateix, complementaris amb els quals s'endrecen les imatges. L'esséncia dialéctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diáleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i
